Ja ho diuen els que porten més anys en aquest món: "no hi ha res fàcil en aquesta vida", tot i que els que són més savis encara afegeixen: "tot és ben fàcil, només has d'anar fent sense resistir-te als fets, acceptant tot allò que passa, et sembli bo o et sembli dolent". Habitualment ens costa acceptar allò que ens sembla dolent, però acceptar no significa no fer res, sinó actuar des de la presència i des de la consciència de que les coses són així per algun motiu i que no han pogut ser d'altra forma.
Aquests dies hem patit dos assalts al nostre hort. Dos obstacles en el nostre camí que tanta il·lusió ens feia a tot el grup de 4t A. Com si fos una pedregada, o un vent gelat, algú o alguns, potser amb el cor de pedra i l'ànima gelada, ens han robat hortalisses, flors i eines, i ens han destrossat tot el que han pogut. Ens preguntem des del coneixement de la bondat de cuidar un hort, com és possible que algú hi tingui tanta ignorància, i ens preguntem des de la sensibilitat, com és possible tanta insensibilitat, i ens preguntem des de la pau, com és possible tanta violència.
Hem de saber que tot té un motiu, que aquesta o aquestes persones pateixen o han patit a les seves vides una agressió similar i que ara ells mateixos tornen a repetir el mateix patró amb tot el que els envolta, com robots que no poden des-instal·lar el programa "ràbia, dolor i agressió".
Nosaltres per la nostra part no ens quedarem quiets i seguirem fent la nostra feina, ara més conscients que mai de que allò que 11 persones poden construir amb esforç durant mesos, una persona ho pot tirar per terra en 5 minuts. Però el que ningú podrà mai robar o destruir, si nosaltres no ho permetem, és la nostra il·lusió.
Us deixem amb aquest conte:
Obstáculos, de Jorge Bucay
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarEls obstacles sempre estaran ai, com diu el compte de Jorge Bucay tenim que seguir cap en davant i moure’ns quant n’hi ha un obstacle, per poder saltar-lo. Com per exemple a passat amb el vandalisme que ens han fet a l’hort del Cairat (els obstacles).
ResponderEliminarAixí que nosaltres, la classe de 4r A, tenim que seguir fent l’hort per que no crec jo que el destrossin sempre algun dia tindran que parar així que no ens podem rendir.
És molt decebedor que passin aquestes coses, però això,no us ha de fer perdre la il•lusió més aviat el contrari, de tot se’n aprèn, és una lliçó més de la vida.
ResponderEliminarSigueu optimistes i segur que amb l’experiència que heu adquirit, l’hort és recuperarà aviat.
Francesc
un seguidor del vostre bloc
Esta mal hecho lo que nos an hecho en el huerto y los de nuestra classe nos a afectado mucho pero igual mente lo iremos haciendo.
ResponderEliminarNo hi ha mal que per be no vingui, hem de ser optimistes i pensar que cada cop que ens el destrossin el tornarem a fer i cada cop millor,perquè tindrem la experiència dels altres dies. Pero no podem rebaixar-nos al seu nivell i deixar-ho estar, això voldria dir que hauran aconseguit el que volien...
ResponderEliminarEl que ens han fet al Hort és molt greu i com ells algun de l'escola no els agrada que fem l'hort ho
ResponderEliminardestrosan tot perque son uns male ducats i no respecten altre gent.
Nosaltres seguerem fent el Hort encara que ho destrosen una altre vegade.
Ens han robat dos vegades el hort i això no pot ser i no vull que es torni a repetir mes. havíem plantat coses molt maques i ens ho han destrossat tot.I ara no tenim gairebé res de les coses mes boniques que havíem plantat.
ResponderEliminarNadia
Ens an robat dues vegades pero espero que no torni a pasar.
ResponderEliminarels desperfectes espoden arreglar pero...
espero que no tornin a fer.
NABIL
A pasat el que a pasat i el unic que podem fer es continuar, i si ho tornen a fer nosaltres tornarem a arreglar-ho.
ResponderEliminarQuan vam començar l’hort nosaltres no volíem fer-lo. Cada vegada en agradava mes feinem la mateixa feina cadascun , treballàvem be fins que unes persones de tinta de el nostre institut o de fora de institut ens ban prendre les coses que teníem plantades. Nosaltres les vam tornar a plantar i a reconstruir les coses trencades com la balla. Jo em sento desanimat pero continuo fins al final i així continuarà.
ResponderEliminarHola!
ResponderEliminarAixò es molt trist.
Jo la veritat esca no se ara mateix ja no tinc ni ganes de cuida el nostre hort, perquè ens ha passat dues vegades i per això tinc molta por de que ho tornin a fer un altre vegada.
Però el nostre hort sempre el cuidarem.
ja buscarem una solució.
Hola, nois i noies!
ResponderEliminarEm sap molt greu això dels atacs. Jo també he sofert atacs a l'hort, al jardí i fins i tot a casa. I sabeu què he fet? Doncs seguir treballant per allò que desitjo. Guardiola (sento citar-lo perquè no tothom ha de ser del Barça) va dir l'altre dia que aquest era un país petit, i que hem caigut i ens hem aixecat. Vosaltres també, com jo, sou un equip d'un país petit, que guanyarà o perdrà, però tornarà a aixecar-se.
Hem d'ensenyar a tots aquells que ni saben perquè miren de destruir-vos el vostre treball que les vostres eines són l'empatia i la raó; els vostres mitjans són l'esforç individual per al treball en equip; la vostra tècnica és l'observació atenta i la disponibilitat constant per a assumir els errors com a oportunitats de millora; i els vostres valors es basen en el respecte, la humilitat, l'esforç i l'optimisme.
Molts ànims (i a veure si al final de curs la vostra collita és millor que la meva).
Rosa Visa
Nosaltres vam començar amb una idea equibocada del hort fent males cares sense ganes de treballar, a l'hora de beure que ens ho passabem bé i ens agradaba fer una classe que mai imaginariem que fariem. Cada dia li ficabem més ganaes al nostre hort per que tot estigues perfecte i poguessim gaudir dels nostres exits.
ResponderEliminarAmb aixó hem aprés molt ja que hem treballat en grup i fent de mica en mica un gran hort al nostre institut. Fa uns dies que s'han fet uns robatoris, la gent no té cor, no té suficient a la seva vida com per veure als demés com pateixen, el primer cop vam seguir amb més ganes de fer-ho de arreglar toto alló i seguir fent la nostra feina, el segon cop ens va deprimir una mica encara que no s'hen van anar de tot les ganes, pero ara al tercer cop no es el mateix ja que poden tornar a entrar i tornar-lo a fer ja que la gent es molt graciosa. Esperem que això no torni a pasar i puguem segui gaudin del nostre hort sende problemes ni gamberrades.